Encara que només siguin dos cops a l'any
Tornarem a brindar per la vida
Per la lluita I pels somriures

El temps és un monstre immens
I no té els peus fets de fang
Però nosaltres ja hem après a jugar la partida

Mira, sota el braç hi portem la tardor
Que reclama a crits la justícia
Adormida, amb cartrons, al racó

Farà cinc anys vam alçar al cel la vida
I, avui, sembla més ampla I més viva

La facultat ha canviat de lloc
I jo, amb vint-I-cinc, quin desastre
No tinc la llicència de res

Gaeta queda a prop I, aquest cop
Potser trobarem en l'etern
La raó de l'efímer; la passió

Ja ho veus, condemnem el silenci d'aquells
Que han volgut fer ignorant aquest món
Que pregunta pel dubte de tot

Farà cinc anys vam alçar al cel la vida
I, avui, sembla més ampla I més viva

No renunciarem a les il·lusions
Creixerem, I serem flors per la revolució
Com el recompte d'aquells dies
Com un preludi dels nous anys
Tornarem a brindar per la vida